Com fer perquè el debat entre professionals sanitaris sigui cada vegada mes ampli, seré i eficient?


Com fer perquè el debat entre professionals sanitaris sigui cada vegada  mes ampli, seré i eficient?

dilluns, 29 de febrer del 2016

L’ATENCIÓ PRIMARIA DE SALUT AL BARRI de SG. FAMÍLIA



L’Atenció Primària de Salut és el nucli del sistema de salut del país i forma part integral del desenvolupament soci-econòmic general de la comunitat [1]
“Cal defensar l’Atenció Primària Pública de la Salut ja que constitueix el model més eficient d’atenció en aquest nivell assistencial, l’únic que reforça la sostenibilitat del sistema sanitari públic en el seu conjunt i que pot garantir la igualtat per a tots els ciutadans en la distribució dels seus serveis amb el nivell de qualitat exigible a la nostra societat”
(Jornades de la FAVB sobre la participació en la Salut 2001)

                L’Atenció Primària (AP) des de la reforma generada per la Llei General de Sanitat de 1986, va deixar al darrera els dies en que els metges de capçalera que eren anomenats una mica despectivament del “seguro”, practicaven en els ambulatoris una medicina curativa individual. La seva feina amb escàs suport tècnic s’orientava essencialment a fer receptes, tramitar les baixes, i enviar el pacient als especialistes en una jornada laboral de dos hores i mitja a més de visites a domicilis.
              Avui dia la AP és la porta d’entrada al sistema sanitari però és lluny de ser l’eix vertebrador de les activitats d’aquest sistema entre els seus nivells assistencials que van des de la comunitat fins al nivell de l’especialització més sofisticada com la Llei proposava.
A la pràctica, i després de nombrosos canvis, el model de l’AP a Catalunya i Barcelona es basa en la divisió del territori en zones o àrees bàsiques de salut (ABS) en les que treballen els Equips d’Atenció Primària (EAP).  Aquestes ABS han quedat agrupades a la ciutat en quatre grans zones o àrees integrals de salut (AIS) que tenen un o més centres hospitalaris de referència. Són les àrees Nord, Litoral, Esquerra i Dreta.
El barri de Sagrada Família per ex. correspon a la Dreta (veure mapa AIS Dreta Fig 1[2] que té com centres hospitalaris de referència Sant Pau i Dos de Maig. A l’AIS Dreta hi ha 16 ABS distribuïdes en diferents Centres d’Atenció Primària (CAP) Allí atenen habitants de diferents Barris: Eixample, Ciutat Vella, Horta Guinardó, Clot, Sant Martí, Camp de l’Arpa i Sant Andreu ja que la seva delimitació no coincideix exactament amb la dels barris en molt casos.
Els EAP utilitzats per els habitants del barri de Sagrada Família veure la Fig 1, són: els del CAP 2K i 2I ( Còrsega,  Castillejos - 2 de Maig), CAP 2G (Roger de Flor, Aragó – València), CAP 2J (Monumental, Marina-Gran Via), CAP 6B (Antoni Mª Claret, Pg Sn Juan – Roger de Flor), CAP 6A (Travessera, Lepant – Marina) i CAP 7B (Marina, Encarnació - Taxdirt) .  Els EAP tenen assignada una població que oscil·la entre disset mil i trenta mil habitants. L’horari de funcionament és de set hores i els metges disposen de la possibilitat de realització de probes que haurien de permetre la solució de una gran part dels problemes sense necessitat de desplaçaments.

Fig 1
Aquesta Xarxa de CAPS la composen centres propietat de la Generalitat i gestionats per l’Institut Català de la Salut i també centres propietat d’altres entitats. Al barri tenim 3 centres gestionats per societats limitades (2G, 2J i 7B) i dos gestionats per el Consorci Sanitari Integral (2K i 2I). A la porta d’entrada hi ha el cartell de cada entitat al costat del cartell de Centre Proveïdor del Cat Salut que indica la seva adscripció a la xarxa pública
Els pressupostos de la AP a Catalunya han rebut un tractament clarament diferent respecte als de l’atenció especialitzada i hospitalària més tecnificada i per tant influenciable per molts interessos  de la industria medico-farmacèutica. Per exemple les mesures indiscriminades de les retallades van reduir un 20% de 2010 a 2013 el pressupost en AP (passant de 225 € / càpita a 179). En canvi la reducció a l’atenció especialitzada entre 2010 i 2013 va ser de 8% (de 771 € / càpita a 710)[3].
A la reducció del pressupost de la AP hem d’afegir els problemes  derivats de la diversitat de la gestió amb proveïdors independents del Institut Català de la Salut. A tots ells cal afegir els proveïdors de l’atenció a la Salut Mental, la Rehabilitació i els proveïdors de subministres.  Cal tenir en compte que també els centres hospitalaris de la AIS Dreta corresponen a dues entitats independents i els centres Socio-Sanitaris, tots ells de propietat i gestió privada. Aquesta diversitat de proveïdors no facilita la integració i comunicació entre els diferents nivells assistencials. El seguiment dels pacients entre els diferents  EAP i  els especialistes, el seguiment dels ingressos i les urgències hospitalàries, els serveis rehabilitadors i la salut mental és complex. Pensem que perdre l’Institut Català de la Salut com a gestor de tots els centres no ha facilitat la col·laboració necessària. Per algunes opinions professionals estem a punt d’arribar a una degradació de la AP que repercuteix en l’empitjorament global de la resolució dels problemes de la nostra salut.
La AP encara aspira a ser un nivell assistencial en el que amb metges, infermeres, treballadores socials, psicòlegs, administratives, ....  s’hi integrin als diferents nivells assistencials les funcions de docència, investigació i treball amb la comunitat. La paralització de la reforma de la AP per part de lleis conservadores tant a Catalunya com a la resta de l’Estat ja havia originat una frustració creixent entre els professionals unida en opinió de molts d’ells a una pèrdua de prestigi social, abans de la “crisi”.
La manca de “recursos” creiem que serveix d’excusa en els darrers anys per a que a la AP es tendeixi a canviar el tipus de gestió com per ex. externalitzar serveis tan importants com l’atenció domiciliaria. L’atenció domiciliaria externalitzada i telefònica (061), disminueix la capacitat resolutiva de la AP . Si bé es disposa a molts CAP de la Historia Clínica per via electrònica són els EAP dels CAP i especialment el seu metge de capçalera, els que coneixent els pacients tenen més elements per a indicar ràpidament l’actuació davant el problema que motiva la consulta. Aquesta tasca feta pels EAP tindria repercussió en una millor capacitat de control dels pacients.  No afavorir aquesta faceta de l’atenció primària que és el seguiment del pacient pel seu metge, així com les visites espontànies al propi CAP i  per contra mantenir una gestió fragmentada entre diferents entitats proveïdores repercuteix en ocasions, negativament en l’atenció. Això succeeix especialment en els que tenen malalties cròniques que acudeixen a Urgències d’hospitals (col·lapsades moltes vegades), per descompensacions que podrien evitar-se facilitant l’atenció per el seu capçalera o infermera.
  Com a usuaris creiem que cal una major promoció de l’atenció primària i de la recuperació de la seva funció integradora dels serveis de Salut que hauria d’anar acompanyada de mesures de control i reunificació de la gestió dels centres sanitaris. Així podrem mantenir la confiança de la població en la AP i facilitar l’apropament dels professionals a la recerca i tractament dels problemes de la salut de la comunitat per a solucionar-los.
Marta Carrera


[3] A Vall-llosera i F Zapater La atención primaria en Catalunya: una paulatina regresión; Salud 2000: N146, Mayo 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada