Com fer perquè el debat entre professionals sanitaris sigui cada vegada mes ampli, seré i eficient?


Com fer perquè el debat entre professionals sanitaris sigui cada vegada  mes ampli, seré i eficient?

dimarts, 18 de novembre del 2014

Dades que fan reflexionar abans de que el proper 1 de gener comenci a funcionar el Consorci Sanitari de Lleida

Els Consorcis, les Fundacions i les Empreses Públiques són Entitats Instrumentals. Totes elles conformen un sector públic (finançament públic majoritari) no administratiu que a Catalunya gestionen una part important del diner públic, eludeixen el Dret Administratiu, els treballadors no tenen perquè ser funcionaris (i un element molt important  és l’absència de control dels salaris dels directius) i actuen amb gran opacitat. De l'auditoria de 25 d’aquestes empreses i només 8 van tenir un resultat favorable.



dimecres, 12 de novembre del 2014

Assegurança Sanitària Lliure. Situació a Catalunya





     El conjunt de les primes d’assegurança lliure l’any 2012 va arribar a 1.445.765.000 € . Aquestes xifres resulten d’un augment de pòlisses sobre tot a partir de l’any 2010, aquest augment va ser del 10% al 2011 i de més del 5% al 2012 (116.000 i 67.000 primes  respectivament). L’any 2012 segons la informació del Departament de Salut havia 2.008.366 persones assegurades (26,5% de la població de Catalunya que és de 7.570.908 persones segons el Padró municipal d’habitants de 2012 del Idescat).
     En les memòries de la generalitat consultades (2011 i 2012) es reconeix que hi ha entitats que calculen les primes utilitzant taules de morbiditat que defineixen el risc en funció de l’edat i el sexe, però el cost per persona es presenta sense diferenciar els trams d’edat. Així, el preu mitjà anual de la pòlissa de serveis complets va ser de 714,3 euros en la modalitat de pagament per acte mèdic i de 578,7 euros en la de pagament capitatiu.
     El 93,2% de pòlisses són amb serveis complets o parcials Es consideren pòlisses mixtes o combinades (4.3%) les que tenen un quadre mèdic recomanat i també l’opció de la lliure elecció de professionals. La pòlissa   (2.3%) és la que permet la lliure elecció de professionals, amb un reemborsament total o parcial, per part de l’entitat, dels honoraris avançats per la persona assegurada.
     Molt poques entitats ofereixen pòlisses parcials és a dir, pòlisses d’atenció primària o d’hospitalització. La resta ofereixen serveis complerts Hi ha 11 entitats que han declarat que ofereixen pòlisses d’assistència sanitària per serveis parcials, entre elles entitats que només ofereixen atenció dental. La població amb atenció parcial l’any 2012 va ser de 27.365 persones, amb un total d’ingressos per primes de  gairebé 8 milions d’euros. El preu mitjà anual de la pòlissa de serveis parcials va ser de 283,3 euros.
     Les pòlisses bàsiques no cobreixen -per ex.- els tractaments odonto-estomatològics, excepte extraccions de peces, radiografies i una neteja de boca anual. Algunes companyies ofereixen altres possibilitats, como pòlisses específiques de l’apartat odonto-estomatólogic.
     L’edat, el lloc de residència i el sexe també poden determinar la tarifa a pagar. En alguns casos, quant més avançada és l’edat de l’assegurat més augmenta la quota; així, els que superen els 60 anys poden arribar a pagar casi el doble que els menors de 18. En les edats en les que hi ha més necessitat de serveis mèdics, el preu de la pòlissa és més alt. En els primers trams d’edat, entre 0-19 anys, són els barons els que paguen els majors preus en bona part de les pòlisses. Entre 20-39 anys, aquesta tendència s’inverteix i són les dones qui paguen una quota més elevada. El motiu és la seva condició de mares, que pareixen una o varies vegades, pel que el seu consum de serveis sanitaris es dispara. En edat més avançada torna a canviar el sistema de tarifes i un cop més són els homes els més perjudicats.
     Por altra banda, l’estabilitat del preu de la prima no té garanties. El contracte entre l’asseguradora i l’assegurat és per un període d’un any, passat quest temps poden produïrse alteracions en les tarifes, encara que el tram d’edat no hagi canviat. La medicació no es contempla
     Totes les companyies asseguren que les variacions de preu anual són paral·leles al increment de la inflació i que mai els seus preus experimenten pujades extremades. Sostenen a més que no rebutgen als seus assegurats per l’augment de la  seva edat o per malaltia. L'Organització Nacional de consumidors (OCU) afirma que a alguns assegurats (un nombre reduït) no els han renovat el contracte al tenir malalties cròniques importants. FACUA ha detectat diferencies de preus de fins el 1.036% entre clíniques dentals por un mateix tractament. Una extracció bàsica d’un molar pot costar des de 22 fins a 250 €, segons quina clínica odontològica la realitza.
    Hi ha variacions de infraestructura entre les asseguradores a cada comunitat depenent dels mitjans i metges allí disponibles. Es veïns de Catalunya són els més desfavorits pel preu. Els responsables de les companyies mantenen que els honoraris dels metges i els preus dels hospitals són més elevats en aquesta zona i això es trasllada al client. Algunes companyies però tenen la mateixa tarifa per a tot el territori nacional.
     Hi ha diferents tipus d’entitats d’assegurança privada a Catalunya, agrupades en 2 grans grups ENTITATS MERCANTILS i MUTUALITATS DE PREVISIÓ SOCIAL (totes privades)
     La major part de les ENTITATS MERCANTILS  són del tipus de SOCIETAT ANÒNIMA (Asistència Med Col.,ASISA, AXA, DKV, Mapfre, RACC, SANITAS ....) empreses amb ànim de lucre. Hi ha 2 Entitats Mercantils sense ànim de lucre i d’afiliació voluntària i ambdues d’origen gremial i que estan agrupades sota l’àmbit de les MUTUALITATS MERCANTILS (75 entitats a Catalunya), es tracta d’un altre tipus d’entitats que a excepció de les dues esmentades, Amci i FIATC, no tenen responsabilitats en temes d’assistència sanitària i estan agrupades en la Federació estatal de MUTUALITATS MERCANTILS.
      Les MUTUALITATS DE PREVISIÓ SOCIAL Són empreses sense ànim de lucre i que per tant els beneficis que obtenen han de revertir en millores per els seus afiliats. Entre elles trobem a la  Mútua de Granollers amb 18.337 assegurats ,  Mútua de Terrassa amb 5.128 afiliats,  Mutuam  929 assegurats, Mútua General de Catalunya amb 74.588 assegurats. Veiem de més aprop a dos d’aquestes mututalitats: Mútua de Terrassa i Mutuam
      Mútua de Terrassa que és una coneguda Mutualitat de Previsió Social al nostre entorn, va ser fundada l'any 1900, és una associació sense ànim de lucre que té per objecte la pràctica de la previsió amb prestacions de riscos sobre persones i coses, prestacions derivades de Plans i Fons de Pensions i tot tipus de prestacions d’assegurances i serveis d’assistència sanitària o complementaris. La seva web explica que el 85%  dels recursos que gestiona provenen d’acords amb les administracions públiques.
     El Grup Mutuam és un conjunt d’entitats prestadores de serveis sanitaris i socials. Fundada l’any 1905 per a la previsió de treballadors del tèxtil es va denominar fins l’any 1992 MONTEPIO TÈXTIL DE MALALTIES, SERVEI DE PREVISIÓ SOCIAL. Té com objectiu l’exercici, sense afany de lucre, de la previsió social, amb caràcter complementari de la Seguretat Social, així com l’exercici d’aquelles altres activitats i prestacions accessòries de caràcter social, i de gestió de serveis. És una de les entitats amb menor nombre de primes: 929 afiliats. Mutuam té sota la seva gestió una Fundació en la que hi participen personalitats de l’àmbit de la medicina com els president del Col·legi de Metges de Barcelona.
     Les Mútues amb major nombre de pòlisses no són les més ben valorades pels metges. En una mostra del Col·legi de Metges de Barcelona sobre 13 Mútues, les dos asseguradores més importants es situen en els llocs 7 i 8 respectivament en ordre decreixent de valoració.  El Col·legi de Metges calcula que exerceixen en el sector 6.000 professionals.  ADESLAS i SA NITAS són les entitats amb major nombre d’afiliats, més de 200.000. Les segeuixen en ordre decreixent ASISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL i DKV
     A Catalunya 166.245 persones que pertanyen als col·lectius de FUNCIONARIS han optat per rebre l’assistència sanitària universal mitjançant una entitat d’assegurança lliure, amb una recaptació per primes de 122.302.640     (735,6 per persona). Aquestes persones representen el 8,9% del total d’assegurats amb pòlisses d’assistència sanitària privada per prestació de serveis. MUFACE (Mutualidad general de Funcionarios Civiles del Estado), ISFAS (Instituto SocialsFuerzas Armadas) i MUGEJU (Mutualidad General Judicial) són les entitats gestores que contracten amb asseguradores privades l’assistència sanitària d’aquest col·lectiu. Les asseguradores són majorment ADESLAS, DKV i ASISA. SANITAS ha rescindit els seus serveis a MUFACE l’any 2013 després (sembla ser) de fracassar per intentar implantar un copagament. Aquests assegurats poden escollir acollir-se a la Sanitat Pública al començament de cada any. És conegut l’existència de casos a tot l'estat de pacients que han pagat factures d’alguns milers d’euros per la seva medicació fins poder passar a la sanitat pública al començament de l’any següent.
     Fins 1997 una “taxa sanitària” pagada cada any per les entitats privades permetia conèixer les primes que recaptaven i per tant el nombre de persones assegurades. Actualment s’envia anualment un qüestionari a totes les entitats registrades a Catalunya que permet elaborar el registre i les memòries de la Generalitat . El  “cens-registre” global d'entitats d’Assistència Sanitària Lliure de la Generalitat interpreta el nombre total de pòlisses com: que “gairebé una de cada quatre persones que viuen a Catalunya tenen una assegurança privada de malaltia … el sector de les assegurances contribueix, d’una manera molt important, a l’activitat assistencial del nostre país”.  Per altra banda les asseguradores tenen ara un nou i molt productiu espai de negoci amb pòlisses col.lectives per a empresses, Gràcies al Decret de desgravació d’aquestes pólisses del IRPF, l’assegurança pot sortir beneficiosa als empresaris.
      La Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP) ha publicat la relació del model Muface amb la medicalització de la població.  El 85 % dels mutualistes van a urgències tres vegades més que les persones ateses en el Sistema Nacional de Salut i el nombre de consultes hospitalàries per habitant és "pràcticament el doble" al registrat als hospitals públics. 
      Existeix una pressió perquè les assegurances mèdiques privades rebin l’ajut de una reducció fiscal. Per a algun comentarista lo desitjable seria que poc a poc cap persona que es pugui permetre una assegurança privada quedi “atrapada per la pública” per culpa de impostos i cotitzacions “injustes”. Que només aquells que ho necessiten realment vagin a un servei, el servei públic, que ha de ser excepcional, complementari o d’urgència, però mai la base del sector sanitari. De seguir sent com ara no hi haurà preus que que ens serveixin de referencia i per aquesta raó no hi haurà forma de calcular quant costa una sanitat de qualitat sostenible i accessible per a la majoria dels individus.
      Després de entre-veure la diversitat de proveïdors de l’atenció sanitària lliure unida a la diversitat dels proveïdors de la Sanitat Pública (a Catalunya) i la progressiva barreja "invisible" entre l’atenció sanitària lliure (privada) amb la Sanitat Pública ens fem la següent reflexió: Per l’atenció sanitària de la població ens cal contar amb uns serveis que aprofitin tots els recursos ja existents així com la seva adaptació a propers canvis en les necessitats. No veiem que la contribució d’aquestes entitats privades (algunes amb afany de lucre i totes elles de gestió privada), a l’activitat assistencial del nostre país no pugui ser en gran part assumida progressivament per la Sanitat Pública (al contrari del que es propugna) amb un cost global menor del PIB dedicat a Sanitat (la suma entre l’aportació pública i privada) i amb igual qualitat i millor integració dels serveis. És hora de fer estalvis en el diner públic. 
  

dilluns, 28 de juliol del 2014

DECLARACIÓN DE LA ACDSP-FADSP EN RELACIÓN A LOS RECIENTES ACONTECIMIENTOS EN HOSPITAL UNIVERSITARIO DE BELLVITGE (HUB) DE HOSPITALET DE LL.

 
DECLARACIÓN DE LA ACDSP-FADSP EN RELACIÓN A LOS RECIENTES ACONTECIMIENTOS EN HOSPITAL UNIVERSITARIO DE BELLVITGE (HUB) DE HOSPITALET DE LL.
La progresiva depauperación de recursos humanos y materiales en el HUB gestionado conjuntamente desde el Departamento de Salud, el Instituto Catalán y el Equipo Directivo del hospital ha culminado esta semana en la rebelión de pacientes y familiares que se han opuesto activamente al cierre de las plantas de atención pacientes ingresados de diversa gravedad al tiempo que se masifica la atención en Urgencias por “no disponer de camas de hospitalización”. A esta confusión se suma la indignidad de amenazar a uno de los pacientes “rebeldes” en la Planta 10, de quedar sin atención higiénico-dietética ni vigilancia. Al día siguiente, 23 de julio a las 13 horas, coincidieron frente al hospital pacientes, familiares, vecinos de diferentes poblaciones circundantes al HUB y personal sanitario. Se denunció a la prensa, radio y televisión presentes el cumulo de irregularidades con repercusión asistencia que han tenido en los últimos dos años.
La ACDSP declara injustificable esta situación ni desde el punto de vista asistencia ni económico y la considera una amenaza al sistema sanitario público de que, Bellvitge, es un ejemplo. En este centro hospitalario durante años uno de los mas eficientes se están reduciendo tanto espacio de actividad asistencial y reduciendo personal que atiende a pacientes y aumentando la precariedad de los nuevos contratos. No son creíbles dirigentes que justifican los últimos recortes con "la habitual reducción veraniega".
Gestores incapaces de gestionar la sensación de falta de seguridad para los pacientes que se apilan en Urgencias. Confian que sean los propios profesionales agobiados, por la falta de recursos, tranquilicen a pacientes y frenen protestas de familiares, día y noche. ¿Que representa en términos de des-incentivo profesional y estimación para el trabajo realizado por unos sanitarios que trabajan habitualmente en tensión? Las profesionales no protestan convencidos de que sus gestores no pueden hacer nada porque "no hay dinero en la caja". Otros callan porque su contrato en precario. Algunos sindicatos arrastran el complejo de haber cedido poco a poco y en aras del pragmatismo la sustancia misma que les dio vida. El argumento económico de los gestores (“no hay dinero para todo”) también hipnotiza a pacientes y familiares. Muchos saben lo que representa tener gastos y no tener ingresos. Por lo tanto la buena fe por parte de los dirigentes políticos se da por descontada. Pero hay que saber que en el mundo de la economía que nos domina, la macroeconomía no se rige por el criterio de la buena madre de familia. Por ejemplo, cada día la administración pública ingresa millones de euros por IVA, aunque no son tantos como los que necesitan para que la codicia no tiene límites, son mucho dinero. La pregunta a hacerse es si los que los administran lo hacen en criterios de eficacia social o sólo en criterios de eficacia política relacional. Ejemplo, sabemos que en Cataluña la reducción de inversión pública en Sanidad ha sido del 16% mientras solo el 2'6% para el resto:
http://gestiodelasalut.blogspot.com.es/2014/07/si-el-pressupost-de-la-generalitat-ha.html
Paralelamente esta política incrementa del beneficio privado ligado a la salud (seguros, medicamentos, pruebas diagnósticas, instrumental. Porque de las 15.000 camas que se cerrarán en verano en toda España, la comunidad que más cerrara, 3.000, es Cataluña.
¿Cuántas personas no salen del caos del HUB (y del Valle de Hebrón y del Hospital Clínico) pensando en qué Mutua apuntaré a mi familia, en cuanto pueda?
Cuando decimos que esta política de reducción de recursos es inaceptable por su ineficiencia social y económica pensamos en que fueron elegidos para la gestión ya un ex-presidente de la patronal sanitaria privada como Consejero y un patrón de la sanidad privada como director del ICS. Pedimos a quien corresponda que sea despedida la cúpula gestora de la Sanidad Catalana que, reiteradamente diagnostica y gestiona de forma tan confusa obteniendo resultados inciertos, opacos y cuando no, catastróficos.

Roger Bernat Landoni i Marta Carrera Plans de la Associació Catalana en Defensa de la Sanitat Pública-Federación de Asociaciones en Defensa de la Sanidad Pública

Ejemplos de impacto en medios de comunicación

http://miradescritiques.blogspot.com.es/2014/07/declaracion-de-la-acdsp-fadsp-en.html

dilluns, 3 de març del 2014

Les retallades a l'atenció sanitària pública

Des del nostre criteri de defensa de l'assistència sanitària pública interpretem l'actual proposta de reforma de la llei de l'avortament com una nova retallada en el dret a l'atenció sanitària de la població del nostre país. Fins ara amb limitacions no menors com és l'objecció de consciència d'alguns centres públics (Sant Pau de Barcelona i Sant Joan de Deu d'Esplugues, per exemple), amb la consegüent “externalització” de l'activitat a centres privats, s'ha pogut gestionar l'avortament de forma segura per a dones i professionals. Si s'arriba a aprovar aquesta llei, gran part de les dones que fins ara tenien dret a la interrupció voluntària de la gestació seran excloses del sistema sanitari públic i passaran a haver de pagar aquí o a l'estranger. El ministre Gallardón considera virtuosa la llei ignorant els riscos sanitaris que comporta per a les dones i les seves famílies empobrides per l'actual crisi social. El 2012 es van atendre més de 112.000 avortaments en dones de 15 a 44 anys amb les garanties sanitàries públiques. La FADSP calcula que el 97% quedarien fora de la cartera de serveis. La reforma sanitària d'ara fa dos anys (RD 16/2012) va excloure moltes persones per raons econòmiques. Ara, la nova reforma que sembla justificar-se en la religió posa moltes dones en un risc innecessari i profunditza el debilitament del sistema sanitari públic en benefici de l'especulació privada a Espanya i a fora. Això ni és bo per a la salut, ni per a l'economia de les famílies. No sembla funció dels poders públics i especialment dels judicials imposar una pràctica religiosa al s. XXI. 
Marta Carrera Plans Manuela Martines Igual, Roger Bernat Landoni, Xavier Allué Martinez.

dijous, 27 de febrer del 2014

La bonificació fiscal de les pòlisses d'assegurança privada i la bonificació en el tram de l'IRPF corresponent a Catalunya, van indirectament a les asseguradores privades

 El suport de Jaume Padrós, guanyador de les eleccions a president del Col·legi de Metges de Barcelona, a la bonificació fiscal de les pòlisses d'assegurança privada a la declaració a Hisenda, així com també en el tram de l'IRPF corresponent a Catalunya, ens sembla decebedor. No propicia la lluita contra les desigualtats que actualment vivim els ciutadans. Els euros desgravats dels impostos van indirectament a les asseguradores privades. Totes elles tindran més marge de beneficis en un mercat des-regulat en el qual el menys rendible és ser atès per una asseguradora pública. La cartera de serveis del privat és un vestit fet a mida de qui paga en funció al que està disposat a pagar, i no una cartera de serveis solidària on tots paguen en benefici del ben comú que representa la salut. El desgravament de l'assegurança privada augmenta la desigualtat entre les persones que tenen diferents graus de càrregues fiscals. Pels més rics representarà diners estalviats, però per a les classes mitjanes pràcticament no representarà cap tipus d'estalvi significatiu. La descongestió del sistema públic amb el qual es pretén justificar el desgravament no és acceptable, i molt menys quan sabem que aquesta congestió és deguda a la manca d'inversió en empleats públics d'atenció a malalts i un excés d'inversió en els productes de la indústria sanitària privada: diagnòstic i medicaments. El suport del doctor Padrós a la bonificació fiscal podria donar motiu a posicionaments semblats d'altres presidents corporatius. Per exemple, el de pàrquings privats de Barcelona per la descongestió viària pública, el d'empreses de navegació aèria privada per la descongestió del tràfic en carreteres i ferrocarrils públics, sense oblidar algunes empreses de seguretat privades per la descongestió de la inseguretat pública.
http://www.elperiodico.com/es/cartas/entre-todos/bonificacion-fiscal-apoyo-decepcionante/105224.shtml

dimarts, 28 de gener del 2014

Els treballadors dels sistemes de Salut




El Sistema de Salut que per la OMS[1] compren totes “les organitzacions, persones i accions que tenen per finalitat principal promoure restaurar o mantenir la Salut” esta basat en 6 eixos principals: serveis, treballadors, informació, productes mèdics, financiació i gestió. La OMS defineix als treballadors sanitaris com tota persona que du a terme tasques que tenen per principal finalitat la de promoure la Salut i els situa en segon lloc entre els elements bàsics dels sistemes sanitaris.
Cal començar per reconèixer que hi ha molts “treballadors sanitaris” sense sou, que tenen cura de la salut a les cases i que acostumen a ser dones. La resta en la seva majoria al nostre país reben un salari. La OMS també especifica que hi ha una correlació positiva entre el nombre de treballadors sanitaris i la cobertura dels serveis i els resultats en Salut.
Al nostre país hem assistit al foment de una especialització i fragmentació de la força de treball en el sistema sanitari. Per una banda els metges han procurat mantenir el paper de sector més valorat i la resta de treballadors han fet valdre també la seva especialització. Hem arribat a una gran fragmentació de la representació laboral i a una més virtual que real representació dels treballadors en la gestió clínica incloent als metges. Hem arribat potser a que grups de treballadors es desentenguin de la necessitat de participar en la gestió clínica?
En aquest semtit la OIT [2] no ajuda a donar una classifició de les diferents especialitats laborals que participen al sistema sanitari quan fa una enumeració dels professionals de la salut que sembla deixar en un apartat a les noves especialitats tecnològiques com “otros professionales” i deixa  fora a tot el personal que sense una formació específica sanitària treballa per el sistema des del conductor d’ambulància i les adminstratives, al encarregat de manteniment, el tècnic informàtic o el cuiner.
Aquest tipus de classificació sembla més aviat feta des de la perspectiva de les externalitzacions que no tenen massa fonament en una gestió clínica veritablement sostenible.

Marta Carrera

[1] Everybody’s business strengthening health systems ti improve health outcomes – WHO’s frameworkfor action. Geneva. World Health Organization. 2007 http://www.who.int/healthsystems/strategy/everybodys_business.pdf

[2] http://www.ilo.org/public/spanish/bureau/stat/isco/docs/resol08.pdf
Resolución sobre la actualización de la Clasificación Internacional Uniforme de Ocupaciones (CIUO)
22 Profesionales de la salud :
 221 Médicos
 222 Profesionales de enfermería y partería
 223 Profesionales de medicina
tradicional y alternativa
 224 Practicantes paramédicos
 225 Veterinarios
 226 Otros profesionales de la salud