Com fer perquè el debat entre professionals sanitaris sigui cada vegada mes ampli, seré i eficient?


Com fer perquè el debat entre professionals sanitaris sigui cada vegada  mes ampli, seré i eficient?

dilluns, 4 de febrer del 2013

En el que succeeix a França podem estudiar el futur de la ptivatització a casa nostra

Sostenim que la nostra política sanitària es direccionada cap el model francès i que això generarà més deute econòmic i social i més desigualtat. A França el percentatge de població pagant una assegurança privada, al temps que te cobertura pública, es d’un 60%. A Catalunya era d’un 25% al 2010 y la mitja espanyola encara menor. La silenciosa contrareforma sanitaria catalana i espanyola, com a França, fan legal i freqüent la gestió privada. Juntament amb retallada de recursos humans i materials en els centres públics propis, forçarà més crisi social a Catalunya i a Espanya de la qual es previsible un major deteriorament dels indicadors de salut. No hauria de ser motiu de debat polític, intens i públic si el model “afrancesat” català (LOSC 1990) i espanyol (RD 15/1997 i RD 16/2012) representa un increment indesitjable de l'endeutament públic i privat sense contrapartida en els indicadors de salut? Aquest deute global que s'està generant es sostenible per a un percentatge creixent de població de baixos recursos econòmics i educatius? Com es justifica aquesta retallada al dret a l'equitat en la promoció de la salut, la prevenció i l’atenció a la malaltia? L'actual model públic / privat que pressiona als professionals sanitaris, no deteriorarà necessària confiança entre pacient i professional? Es urgent revertir les lleis, reglaments i altres toleràncies legals privatitzadores de la gestió. Mes quan estem veient fan legal i freqüent el conflicte d'interessos i la corrupció politica que encara empobreixen més moralment. Cal substituir el copagament de medicaments i d’altres atencions sanitàries per una política que desautoritzi el finançament públic de medicaments inútils, proves diagnòstiques de dubtosa eficiència i la sobre intrumentalizació terapèutica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada